1
534. Abans mort i en pau, que no pas viu i agonitzant.
535. La vida pot ser incerta. La mort, segura.
536. La mort és temuda. Horroritza. Despulla. Esquila tota la capacitat humana de fer i de pensar. Ridiculitza l’arrogància de què es vanta l’home per controlar la seva vida i allò que l’envolta.
537. El problema no és la mort, sinó voler viure per sempre.
538. Com pot ser negatiu un esdeveniment —la mort— que és la culminació del procés vital? No sé... De vegades més val estar mort, realment mort, que no pas viu, aparentment viu.
539. La claror del crepuscle es confon amb la de l’alba.
540. És un dia difícil però no impossible. Avui és un dia de reflexió, un impàs, una clatellada ha succeït. L’existència no pot ser forçada.
541. L’explorador metafísic i el viatger espiritual, fosca la nit, somnien amb la Llum. Escriuen en el paper el que no poden experimentar en la vida.
542. Acabar és poder començar. Acabar amb el desordre, el soroll, la brutícia, la banalitat, la superficialitat sense contingut. La vida és negra, aspra, un vòmit regirat, quan l’espiritualitat n’és absent.
543. Un cop més, la vida es presenta incerta, com no podia ser de cap altra manera. I la incertesa, curiosament, és la que ens sedueix a avançar, tossuts com som de continuar descobrint si encara és possible trobar un punt vital que ens reconnecti amb la Vida.
544. Si igualment has de morir, viu dels teus somnis. No et permetis morir sense almenys haver-los intentat. Aturar la teva vida seria un atac irrecuperable contra el desplegament creatiu, literari, filosòfic i espiritual que tant pot ajudar-te a ser millor i a fer millors els qui ho vulguin ser.
545. El cor ha retrobat la respiració de l’Etern i floreix en ell la Flor de la Vida. No cerquis més explicacions. No malgastis més el temps. Aprofita l’excepcionalitat d’estar viu. Enamora’t de la Vida. Estima i dóna gràcies. I viu! Viu al ritme que et dicti el cor.
535. La vida pot ser incerta. La mort, segura.
536. La mort és temuda. Horroritza. Despulla. Esquila tota la capacitat humana de fer i de pensar. Ridiculitza l’arrogància de què es vanta l’home per controlar la seva vida i allò que l’envolta.
537. El problema no és la mort, sinó voler viure per sempre.
538. Com pot ser negatiu un esdeveniment —la mort— que és la culminació del procés vital? No sé... De vegades més val estar mort, realment mort, que no pas viu, aparentment viu.
539. La claror del crepuscle es confon amb la de l’alba.
540. És un dia difícil però no impossible. Avui és un dia de reflexió, un impàs, una clatellada ha succeït. L’existència no pot ser forçada.
541. L’explorador metafísic i el viatger espiritual, fosca la nit, somnien amb la Llum. Escriuen en el paper el que no poden experimentar en la vida.
542. Acabar és poder començar. Acabar amb el desordre, el soroll, la brutícia, la banalitat, la superficialitat sense contingut. La vida és negra, aspra, un vòmit regirat, quan l’espiritualitat n’és absent.
543. Un cop més, la vida es presenta incerta, com no podia ser de cap altra manera. I la incertesa, curiosament, és la que ens sedueix a avançar, tossuts com som de continuar descobrint si encara és possible trobar un punt vital que ens reconnecti amb la Vida.
544. Si igualment has de morir, viu dels teus somnis. No et permetis morir sense almenys haver-los intentat. Aturar la teva vida seria un atac irrecuperable contra el desplegament creatiu, literari, filosòfic i espiritual que tant pot ajudar-te a ser millor i a fer millors els qui ho vulguin ser.
545. El cor ha retrobat la respiració de l’Etern i floreix en ell la Flor de la Vida. No cerquis més explicacions. No malgastis més el temps. Aprofita l’excepcionalitat d’estar viu. Enamora’t de la Vida. Estima i dóna gràcies. I viu! Viu al ritme que et dicti el cor.
